Caminades del Gall Fer: febrero 2016

DADES ÚTILS:

Lloc de Sortida: Aparcament de la Masieta (8km de "Pueblo de Montañana) -CATALUNYA
Lloc d'Arribada: Alberg de Montfalcó - ARAGÓ
Distància recorreguda: 8,19 km
Temps amb parades: 2h 38min
Desnivell positiu: 618 metres
Desnivell negatiu: 308 metres
Dificultat: Mitjana

Perfil d'elevació

COM ARRIBAR DES DE VIC:

ALTRES DADES ÚTILS:

Degut a la distància que separa Vic del lloc de sortida de l'excursió hem optat per fer nit a Benabarre. Un bonic poble que queda a 205 km de Vic (2h 15min) agafant l'eix fins a Tàrrega i passant per Balaguer i Alfarràs.

De Benabarre a l'aparcament de la Masieta hi ha uns 30 km (25min). Cal dir que des de Puente de Montañana fins a l'aparcament d'on surt la caminada hi ha 8 km per una carretera que cal anar amb compte ja que hi ha algun sot el qual millor evitar.

A Benabarre hi hem fet nit el dia abans a un hostal molt acollidor i on alhora es menja molt bé Hostal Casa Carmen. La gent de l'hostal és molt acollidora i per uns 24€ s'hi pot passar la nit. També esmentar que a Benabarre hi ha un castell al cim del poble, envoltat de jardins i muralles. Un lloc molt bonic des d'on observar la posta de sol.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Hem arribat a l'aparcament de La Masieta a les 8:30 del matí. Per la nostra sorpresa hem estat els primers d'arribar. Només hem trobat dos cotxes més a l'aparcament, que per la gebra que tenien a sobre, feia la pinta que havien estat tota la nit al ras. El termòmetre marcava -4ºC. L'aparcament està equipat amb WC i panells informatius. Teníem entès que l'aparcament era de pagament (3€). De totes maneres hem trobat la garita de l'entrada tancada, o sigui que hem entrat de franc. Quan hem tornat de la caminada, a les 14:00 apròximadament, encara estava tancada. (Desconec si només està oberta una època de l'any en concret).

Així dons, després d'abrigar-nos bé, hem començat a caminar tot seguint un cartell indicador que ens hem trobat al mateix aparcament.

Només fer les primeres passes ens hem trobat amb una imatge espectacular de l'embassament que fa el riu La Noguera Ribagorçana abans d'entrar a l'estret i imponent congost. Uns 500 metres després de l'aparcament ens hem trobat amb una bifurcació. Tots dos camins van a parar al mateix lloc. El de la dreta passa més aprop de l'embassament i si pot passar només si el nivell d'aquest no és gaire elevat. El camí de l'esquerra (Camí de les tarteres) va a fer una mica més de volta i alhora també té més desnivell. Nosaltres hem tirat pel de la dreta.

Bifurcació dels dos camins

Embassament de la Noguera Ribagorçana

Vistes del Congost (al fons)

Després de caminar 1,70 km ens hem trobat amb el primer pont penjant.

Al km 2,5 ens trobem els primer cables que hi ha a la paret que fan la funció de barana, però al costat que no hi ha el cingle. Aquí comença un camí escarbat a la roca d'uns tres metres d'ample que ens acompanyarà poc més d'un quilòmetre. Cal anar amb molt de compte ja que que al cantó que no hi ha el cable (es pot anar encordat) hi ha una caiguda força considerable fins al riu, que queda als nostres peus.

Creuem per un túnel també escarbat a la roca i poc després fem un gir força pronunciat a l'esquerra. En aquest punt, si mirem amunt, veurem la Cova Colomera. El seu accés està just després d'aquest gir. Un camí s'enfila dret i no està marcat amb cap senyalització. Si ens hi fixem, trobarem uns ganxos clavats a la roca i una cadena que ens ajudarà a tirar camí amunt (Si és que hi volem anar, ja que el camí és d'anada i tornada). El desnivell son uns 30. Nosaltres decidim pujar-hi. Ens trobem amb un camí amb moltíssim pendent i, no diré perillós, però si que cal anar amb molt de compte.

Les vistes des de dalt son espectaculars.

Cova Colomera des del camí

Vista des del cim

Així dons, tornem al camí i seguim per el semitúnel escarbat a la roca uns metres més. Al cap de no molta estona deixem "les parets" i enfilem durant mig quilòmetre per un camí que guanya força desnivell en poc tros. Més endavant ens trobem amb un desviament. Si seguim recte aniriem a Corçà o a l'ermita de la pertussa. Nosaltres seguim el camí que baixa cap a la dreta i que ens portarà fins al Congost de Siegué.

Més endavant ens trobem amb el segon pont penjant. La vista del congost des d'aquest punt és espectacular. Just creuar a l'altra banda torna a venir una forta pujada, que ens portarà al capdamunt de les primeres escales penjades literalment a la roca. Nosaltres les farem de baixada. Cal dir que la sensació d'estar caminant al buit és força important. No és aconsellable si es pateix vertigen. Aquestes escales de fusta les hem pogut veure des d'un tros lluny. El primer cop que les hem vist ens han impactat força. Baixen molts metres de desnivell.

Pont del congost de Siegué

Un cop a baix del primer tram d'escales, el camí transcórrer pràcticament sense desnivell fins a les següents. Aquestes segones son menys espectaculars i salven menys desnivell, però son de l'estil de les primeres.

A partir d'aquest punt el camí comença a pujar. Una pujada suau, però constant. Aquí, deixem de seguir el riu i entrem a un tram de bosc que ens acompanyarà fins a l'alberg. Primer passem per davant d'unes ruïnes. El cartell ens indica el Corral de la Vinya. Abans d'avui en desconeixia la seva existència.

Corral de la Vinya

Uns 700 metres més amunt ens trobem amb la font amb el mateix nom que l'alberg. Pel què tinc entès sempre i raja aigua. Estem gairebé a l'alberg i nosaltres encara tenim les cantimplores força plenes, així que esperem a omplir-les a la tornada.

Font de Montfalcó

Al cap de 10 minuts més, arribem a l'Alberg de Montfalcó. Des d'aquí hi ha unes vistes precioses del riu. A pocs minuts caminant de l'alberg hi ha una ermita, i una mica més avall la Cova de Montfalcó. A l'ermita no hi hem anat, però a la cova si. No és especialment bonica, i el sender que s'hi enfila no està gaire ben arreglat.

Nosaltres hem fet una parada duns 15 minuts i hem retornat pel mateix camí fins al cotxe. Hi ha gent que opta per fer aquesta caminada dividida en dues etapes. En total hi hem estat unes 5h 20min (amb parades incloses).

Alberg de Montfalcó

NOTES:

Ja per acabar i abans de penjar vàries fotos més de la caminada m'agradaria afegir un parell de comentaris.

Primer de tot, dir que la ruta és exelent pel què fa el paisatge i la naturalesa que l'envolta. És dels llocs més impressionants on he estat i és relativament a prop de casa. Tot i això cal anar amb molt de compte. Jo no hi aniria amb canalla ja que tant el tram de les escales com el camí escarbat a la roca ho trobo perillós pels més menuts. Tot i que en general es pot fer perfectament.

També m'agradaria compartir que ni a l'aparcament, ni en tot el recorregut ni a l'alberg hi ha contenidors de brossa. O sigui que tot el que vulguem anar llençant (ampolles, plàstic galetes, papers) o hem de guardar de nou a la motxilla. Per mi no hi ha cap inconvenient, però m'ha sorprès.

Inclús vam demanar a l'alberg si podiem tirar-hi deixalla i ens van dir que no podia esta recollint la "me..." de tothom. Cap problema!

A continuació les fotos que us he comentat anteriorment.