miércoles, 27 de abril de 2016

ROCACORBA (Vall de Llémena)


DADES ÚTILS
  • Lloc de Sortida: Pla d'Adri
  • Lloc d'Arribada: Pla d'Adri
  • Distància recorreguda: 11,89 km
  • Temps amb parades: 3h 16min
  • Desnivell positiu: 608 metres
  • Desnivell negatiu: 608metres
  • Dificultat: Fàcil 

Perfil d'elevació

 COM ARRIBAR DES DE GIRONA:



 DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Després d'esmorzar a Girona ens hem desplaçat amb cotxe fins al lloc on hem iniciat la caminada d'avui. Deixem al cotxe al voral d'un camí de pista ampli. Hi ha bastants cotxes més estacionats ja que hi ha algunes masies a prop.

En una roca i ha una marca que indica Rocacorba cap a la dreta, direcció Biert. Nosaltres tornarem per aquest camí. El camí d'anada el farem pel camí de l'esquerra que ens indica Foleià.

A l'esquerra: camí d'anada. A la dreta: per on tornarem
Camí que agafem al començar la ruta

Seguirem aquesta pista durant uns 2 quilòmetres aproximadament. Després de passar diverses cases de pagès ens en trobem una de força més gran, de fet és un conjunt de cases, estem a Foleià.

Esmentar que fins aquí és possible arribar-hi amb un turisme. De fet hi ha un aparcament on deixar el cotxe. Des d'aquest punt és des d'on surt el corriol que puja fins a Rocacorba.


Paissatge previ a Foleià
Rocacorba al fons


A l'esquerra comença el corriol, just davant lloc per aparcar
Indicador a Rocacorba


Primers metres del corriol
 
Per tant, comencem a seguir aquest corriol que s'enfila decidit a través del bosc. El camí fins a dalt està perfectament senyalitzat amb marques grogues i blanques, també amb una línia vermella. El corriol ens ofereix un tram pel mig del bosc amb sombra. De tant en tant el bosc "s'obre" i es pot gaudir de les vistes que ofereix la vall.

Rocacorba tapada per la boira



Vistes a la vall de Llémena


Al km5 ens trobem amb un creuament de camins. Per pujar a Rocacorba s'ha de seguir recte, pel camí que segueix cara amunt. El camí de la dreta és el que agafarem un cop retornem de dalt el santuari.

Així dons pugem decididament. És el tram que hi ha més pendent. Un noi que ens trobem ens indica que hem d'anar fent el compte enrere. No l'entenem gaire, però quan veiem un numéro 15 pintat a una roca, i uns metres més endevant un 14, etc... 



Última pujada




Un cop vist el número 1  arribem a un encreumanet. Davant nostre i tenim un munt d'antenes no sé si de televisó, radio o ambdues coses. Si ens girem uns 180º i mirem amunt veurem una roca gegant en forma de proa de vaixell, al cim el santuari de Rocacorba. És força espectacular.

Des de baix s'intueix una "balconada" a la punta. Intentem anar-hi, però està tancat. De totes maneres podem creuar el santuari i arribar a unes roques que hi ha a l'altra banda i que ens donen una vista diferent d'aquest indret. Des d'aquest punt també es pot observar l'estany de Banyoles entre altres paratges.

Primera vista de Rocacorba




Vista de l'estany de Banyoles

Rocacorba


 Després d'observar una estona les vistes decidim començar a tornar. Hem de desfer el camí fins el trencant descrit anteriorment. Baixant, ens queda a ma esquerra. Hem de seguir el sender fins a arribar a un camí de pista no gaires metres més avall. 


A l'esquerra pista que seguirem, a la dreta corriol d'on venim


Més endavant ens trobem el Collet de Pererols. En aquest encreuament hi ha un dipòsit d'aigua molt gran. Si girem la vista veurem Rocacorba al fons. Deu ni dó el què hem baixat en poca estona. Nosaltres seguirem el camí de la dreta. En una pedra molt gran al costat del camí hi ha una pintada que indica Girona. Nosaltres seguirem aquesta direcció.






Rocacorba des del Collet de Pererols

 Aproximadament un quilòmetre abans d'arribar al cotxe ens trobem a Font d'en Parregueres. Veiem un rètol gairebé cobert del tot per la vegetació que ens indica que l'aigua no és potable.  Un glop tampoc fa mal.

Font d'en Parregueres, al costat de la pista

Seguim passejant pel mateix camí fins arribar de nou al cotxe. Una volta molt bonica, tot i que no hi havia molta visibilitat des del cim. 



Passejada

Després de dinar al Celler de l'Aadroher (web), un lloc molt casolà i amb bona relació calitat/preu situat a l'entrada del poble de Canet d'Adri hem anat fins a unes gorgues situades a un extrem d'aquesta població. No s'ha de caminar gaire i ens ha servit per païr l'abundant dinar.  Deixo algunes fotos d'aquest indret.


Pedra a l'entrada del camí que porta als Gorgs




Informació de la Vall de Llémena: Web
Mapa track, més informació i fotos: Clica aquí




Powered by Wikiloc

jueves, 21 de abril de 2016

PELS CAMINS DELS MATXOS


DADES ÚTILS

  • Lloc de Sortida: Plaça de la Sardana de Torelló
  • Lloc d'Arribada: Plaça de la Sardana de Torelló
  • Distància recorreguda: 48km (Recorregut Curt dels 4 possibles)
  • Desnivell positiu:2400 metres
  • Desnivell negatiu: 2400 metres
  • Dificultat: Difícil
Perfil d'elevació
 
PRE CURSA

Després d'un"flash" que no sé d'on em va sortir, em vaig llevar un dia al matí amb ganes de participar en aquesta cursa/marxa la qual ja havia sentit parlar. Era a finals de gener, per tant, no quedaven massa dies per prepar-me. Partint de la base que no fa pas molts anys que camino, i menys encara que corro, l'objetiu que em vaig proposar era força ambiciós. La màxima distància que havia fet corrent era d'uns 20 km aproximadament, menys de la meitat dels que hauria de fer el 17 d'abril d'aquest any.

"Pels camins dels matxos" pots escollir entre quatre recorreguts. Jo vaig decidir apuntar-me al recorregut més curt, el qual no passa ni per Cabrera ni pel Puigsacalm (tot i que s'hi queda força a prop), però si que passa per Bellmunt. 

Així doncs, els dos mesos i mig que vaig tenir per preparar-me van estar plens de quilòmetres, desnivell i hores de muntanya. No diré que la preparació va ser un sacrifici ja que anar a muntanya sempre és gratificant, però si que van ser uns dies durs. Per exemple, entre setmana poca disponibilitat horària, algun cap de setmana va ploure i vaig sortir igualment, altres dies m'havia de llevar molt d'hora al matí, perquè la resta del dia tenia obligacions, etc...

Per tant, el camí no va ser senzill, però cada dia que sortia per preparar-me ho feia amb la màxima il·lusió. Al mateix temps, però, tenia moltes incerteses: Arribaré prou perparat el dia de la cursa? Com reaccionarà el meu cos? Quina estratègia seguiré? Sortir relaxat i apretar al final? O estaré molt cansat per apretar? I si surto més relaxat del compte, perdré massa "pistonada"? Se m'encetaran els peus tants quilòmetres? M'estic alimentat de la manera adequada? Sabré alimentar-me bé durant la cursa? Etc, etc...

Per fi va arribar el dia 17 d'abril. Tenia moltes ganes d'aquest dia. Tot i que em vaig perdre un parell de setmanes d'entrenament (una per Setmana Santa i l'altra perquè vaig estar malalt) sabia que arribava el màxim preparat possible. El què no sabia és si seria suficient com per superar l'objectiu. Arribat a aquest punt no calia donar-hi més voltes, tots els dutbes i incerteses que tenia, en poques hores es resoldrien. Només calia anar fins a Torelló i començar pel primer quilòmetre, després el segon, el tercer...

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

A les 6:30 del matí hi ha molt ambient a la Plaça de la Sardana de Torelló. En el moment que s'encén el coet els nervis s'esbaeixen i comencen els quilòmetres. Sé que la gent sortirà forta, alguns mantindran el ritme o l'augmentaran, altres aniran a menys. Soc conscient de com estic físicament i em conec el recorregut. Intentaré anar de menys a més. No aguantaré un ritme alt tota la cursa. Això vol dir dosificar molt durant els primers quilòmetres.

Durant els primers sis quilòmetres em passa molta gent, hem sortit en pla, però de seguida hem fet una pujada, no molt llarga, però me la vull agafar en calma. Després del primer avituallament ens trobem amb la primera pujada important, la que ens portarà fins a Bellmunt. Agafo un ritme còmode ja des de l'inici. Sense pressa, però sense pausa. Les pulsacions no em pugen massa i començo a adelantar gent que m'havien passat corrent anteriorment.

Ja porto un parell d'hores i arribo a dalt a Bellmunt, el primer "mini objectiu" aconseguit. Arribo molt fresc, menjo i bec a l'avituallament sense parar-m'hi massa. Després ve la baixada fins al Salt del Molí. Aquí també m'ho agafo en calma. Queden molts quilòmetres i no em vull desgastar més del compte.

El Salt del Molí espectacular, amb unes cascades molt generoses. A partir d'aquí una altra pujada fins a la Creu de Salgueda. De seguida torno a trobar un ritme còmode i constant. A l'avituallament aprofito per hidratar-me i menjar bé. Encara queda una forta pujada fins arribar al Coll de Sant Bartomeu, on hi ha el pròxim avituallament. Puc seguir amb el ritme que m'ha portat fins aquí i anar adelantant a gent que segurament ha sortit amb massa ritme i ara ho paga.

Poc abans d'arribar al Coll de Sant Bartomeu em trobo amb uns amics que em vénen a animar. Em sap greu, però no m'hi entretenc gaire i tiro fins a l'avituallament que queda molt a prop. Aquí sí que hi puc parar una estona. Menys del que hagués volgut, però he de continuar.

Des d'aquest punt agafo baixada fins a Coll de Bracons. No em paro a l'avituallament ja que no fa ni deu minuts que n'he passat un. Continuo pel camí de baixada fins a l'avituallament més "gran", el del Prat de la Vola. En aquest punt porto uns 30 quilòmetres. Em sento extranyament bé. Tinc el turmell una mica carregat, però tampoc m'ha fet abaixar el ritme.

Com tenia previst, en aquest avituallament faig una parada bastant llarga. Bé, potser no tenia previst parar-m'hi 40 minuts, però sí que volia recuperar forces a mig recorregut. En aquest control ha vingut la meva parella a animar-me. He estat tota aquesta estona amb ella mentre menjava butifarra i arròs. Se m'ha posat molt bé.

No m'ha costat gaire arrencar de nou. Crec que m'ha anat bé parar. Em sento bé de cames i pujo el fort desnivell previ a Collsaplana a bon ritme. Em continuo hidratant tant bé com puc. Són les hores centrals del dia i el sol escalfa amb força.

Abans d'arribar al penúltim avituallament de Rabassola em torna a fer mal el turmell. Aquesta vegada em fa aflacar el ritme. Per sort uns quilòmetres més tard deixa de molestar-me i puc tornar a agafar un bon ritme.

En aquest punt travesso un riu, se'm mullen els peus. Una altra de les incerteses era si em surtirien butllofes o no. Fins aquií ha anat bé. Al cap d'uns quilòmetres noto que la humitat que tinc als mitjons provoca un fregament extra, però puc continuar.

Després d'una de les últimes pujades arribo a l'últim control de la Redorta. Pràcticament no em paro. Em sento molt còmode amb el ritme que porto. Tot i que les cames ja pesen aconsegeuixo arribar al Castell dels moros amb un bon parcial. Ara només queda una baixada, que m'agafo molt amb compte pel tema de la humitat als peus. 

Ja veig la meta. Estic molt content i orgullós. Tots els dubtes i les incerteses que m'han acompanyat durant els últims dos mesos i mig queden enrere. Per davant només veig l'alegria d'haver pogut complir l'objectiu desitjat. El temps és el de menys. Em quedo amb les sensacions i emocions viscudes durant el dia d'avui.

Donar gràcies a totes les persones que fan possible aquesta cursa/marxa. L'organització un 10. Recorregut molt ben marcat, avituallaments molt comlerts i molta calidesa de la gent que ha vingut a animar a tots els participants.

És aviat encara, però l'any que vé espero estar de nou a la línia de sortida, amb l'objectiu de poder completar el recorregut més llarg i viure noves emocions.

 WEB DE LA CURSA: Clica aquí